Vila de Sallent
Vila de Sallent
Pàgina principal Pàgina principal Queixes i suggeriments Queixes i suggeriments Fòrum Fòrum Plànol Plànol Comptes clars Comptes clars Telèfons d'interès Telèfons d'interès 
Logotip de l'ajuntament  
Capçalera  
Alcaldia i regidories
Serveis
Els comptes clars
Atenció al ciutadà
Comunicació
Documentació
Entitats
Comerços i empreses
Agenda
Enviar notícia
Vaig i vinc
El suro
Situació
Plànol
Informació turística
Cabrianes
Cornet
Festes del poble
La Corbatera
 
 

imatge
imatge
imatge
imatge
imatge


imatge

El tram mitjà del riu Llobregat presenta una colla de peculiaritats en el seu pas per la Corbatera. En primer lloc, el riu entra en una extensió de terrenys plans. Això provoca que l’aigua discorri lentament i suau a causa de l’escàs desnivell. Cal destacar a més la presència de força varietat d’hàbitats en ben poca superfície: bosc de ribera autòcton ben conservat (àlbers, freixes i salzes), pinedes de pi pinyoner, retalls de roureda, talusos de margues vermelles, sorrals, codolars i una gran extensió de canyissar i bogar.


imatge

Zona humida d’alt interès faunístic situada al Pla de Bages, situada a l’aiguabarreig de la Gavarresa amb el Llobregat.
imatge

imatge

La coincidència d’una zona tranquil·la, oberta i amb gran varietat d’ambients, juntament amb la seva localització geogràfica, situada en una ruta migratòria, explica la gran importància faunística d’aquest espai natural. L'existència d'un ventall prou variat d'hàbitats diferents en una àrea força reduïda és un dels factors cabdals per tal de comprendre l'atracció que presenten en aquesta zona una gran diversitat d'aus. De nord a sud cal destacar els següents ambients:


El sorral amb codolar
Es tracta d'una esplanada originada per l'acumulació recent de materials al·luvials fruit de les últimes avingudes Destaca per la seva importància en la reproducció d'algunes espècies de gra interès ornitològic específiques d'aquest hàbitat com el corriol. És a més un punt on altres ocells viatgers fan estada durant el pas migratori de primavera i tardor.
(1)

El canyissar
La vegetació helofítica dominada pel canyís (Phragmites australis) fa una sanefa que ressegueix amb dues ribes, amagant l'aiguabarreig d'un torrent que hi vessa des de la riba esquerra. Tot i la constant pressió a que ha estan sotmesa per part de l'home, l'indret és el que millor conserva l'essència de ambients aigualosos i marjalencs naturals de tota la Catalunya interior.
(2)

El bosc de ribera
Molt important com a talaia i com a joca i repòs, es troba força fragmentat ha estat molt malmès per l'acció antròpica i també com a conseqüència de les riuades. Tot i així encara resten importants clapes i alguns exemplars majestuosos.

L'ambient fluvial
L'aigua dolça és l'hàbitat per excel·lència de l'àrea, encara que en alguns trams l'escàs cabal converteix en sornes les seves aigües.

L'avifauna
La Corbatera constitueix una de les restes d'aiguamolls naturals més grans i importants de la Catalunya central. El poblament ornític de la zona varia segons l'època de l'any que hom consideri. Entre els nidificants hi trobem l'ànec coll-verd (Anas piatymnchos), el corriol petit (Charadius dubius), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'esparver (Accipiter nisus), l'aligot (Buteo buteo), ei xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó mustatxut (Falco subbuteo), el picot verd (Picus viridis), el blauet (Alcedo athis), l'òliba (Tyto alba), el mussol . (Athene noctua), el xot (Otus scops), l'abellarol (Merops apiaster), el teixidor (Remiz pendulinus), el trist (Cisticola juncidis) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus). Ocells migradors com el corriol camanegra (Charadrius alexandrinus), el tètol cuanegre (Limosa limosa), el milà negre (Milvus migrans), el falcó vesper (Pernis apivorus) i les cigonyes (Ciconia ciconia). En època d'hivernada s'hi pot trobar el bernat pescaire (Ardea cinerea), el gavià argentat (Larus cachinnans) i el pinçà mec (Fringilla montifringuilla).


Pel que fa a mamífers darrerament s'hi ha observat llúdrigues.

imatge
(1) A l’esquerra bosc de ribera ben conservat
i a la riba dreta un troç de codolar
imatge
(2) El canyissar
imatge
(3) Majestuos exemplar d'arbre de ribera
imatge
L'abellarol (Merops apiaster)
imatge

imatge

Els anys 1994 i 1995 l'Ajuntament de Sallent, amb el suport del Departament de Medi Ambient, va desenvolupar un conjunt d'actuacions destinades a mantenir i augmentar la diversitat biològica de la zona.

Excavació d'una bassa d'alimentació freàtica:
(Fotografia) Tocant a la zona de canyissar, afavoreix l'extensió de la vegetació helofítica. Amb un perímetre totalment irregular ocupa una superfície aproximada d'una hectàrea. llac Revegetació: A les vores de la bassa s'han plantat salzes (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa), més tolerants a la proximitat del nivell freàtic. A la resta de l'espai s'ha intentat recuperar el bosc de ribera revegetant amb diferents espècies d'arbres com: àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i arbustos com saücs (Sambucus nigra), arços blancs (Crataegus monigyna) i sanguinyols (Cornus sanguinea). S'ha completat aquesta plantació amb alguns tamarius (Tamarix galliva i Tamarix africana), espècie aquesta molt resistent a les altes concentracions salines.

Creació de prats humits:
S'ha desviat el curs d'un torrent amb l'objectiu de crear una àrea d'inundació estacional per afavorir la creació de prats humits que serveixin de refugi durant el pas de limícoles.

Protecció de sorrals i codolars:
Paral·lelament a la construcció d'una mota per a la defensa dels terrenys agrícoles situats al marge dret del riu Llobregat, al nord de l'espai, s'excavarà un petit canal que deixarà aïllada aquesta àrea de gran importància per a la migració i l'estada d'algunes espècies.


imatge

 

imatge
La Corbatera pot ésser afectada però per la progressiva ocupació del polígon industrial de Cabrianes i el polígon dels Plans de la Sala, que preveuen ampliar-se fins a la riba del Llobregat. També per l’acumulació de deixalles de les acampades lliures. Per altra banda té una forta contaminació acústica i visual provocada pes vol dels untralleugers, pels trets de tir i pels automòbils que circulen per l’eix. La incidència negativa del traçat de l’eix transversal era una greu amenaça per la fauna. Per sort l’Ajuntament de Sallent va aprovar un projecte presentata per ornitòlegs de la Delegació del Bages de la Institució Catalana d’història Natural, que fou sufragat enterament pel Departament del Medi Ambient de la Generalitat, en concepte de restauració i adequació d’un indret fluvial tranquil per tal de compensar l’impacte del pas de l’eix i la conseqüent pèrdua d’hàbitat.

imatge

imatge

Gaudiu d'aquest espai, descobriu-ne la bellesa i col·laboreu en la seva conservació. És fàcil:


- Respecteu en tot moment la vegetació i la fauna. És prohibit d'arrencar o malmetre la vegetació i recol·lectar i produir danys als animals o a les seves postes.

- Vigileu que el vostre gos no abandoni els camins i itineraris, ja que podria perjudicar les aus que estan criant. L'ús de la corretja per tenir-lo lligat és obligatori.

- No abandoneu els itineraris. Són dissenyats per gaudir d'aquest espai natural sense posar en perill les poblacions animals que hi viuen.

- No hi circuleu amb motocicletes ni automòbils. A peu és com millor podeu gaudir d’aquest espai.

- El foc és un dels agents més devastadors del medi natural. Eviteu d'encendre cap foc i vigileu tot allò que en pugui ser l'origen (cigarretes, vidres, etc).

- No embruteu l'espai amb cap tipus de deixalla. Emporteu-vos la brossa i dipositeu-la als contenidors corresponents.

imatge
La Sínia és un lloc idoni per observar l’avifauna
sense perjudicar les aus que estan criant
imatge


 
Web optimitzada per Microsoft Internet Explorer 5.5 o superior, o Netscape Navigator 7 o superior.
© Ajuntament de Sallent. Plaça de la Vila, 1. 08650 Sallent. Contactar amb l’administrador
logotip diba