|
El tram mitjà del riu Llobregat presenta una colla de peculiaritats
en el seu pas per la Corbatera. En primer lloc, el riu entra en
una extensió de terrenys plans. Això provoca que l’aigua discorri
lentament i suau a causa de l’escàs desnivell. Cal destacar a
més la presència de força varietat d’hàbitats en ben poca superfície:
bosc de ribera autòcton ben conservat (àlbers, freixes i salzes),
pinedes de pi pinyoner, retalls de roureda, talusos de margues
vermelles, sorrals, codolars i una gran extensió de canyissar
i bogar. |
Zona
humida d’alt interès faunístic situada al Pla de Bages, situada
a l’aiguabarreig de la Gavarresa amb el Llobregat. |
|
|
La coincidència d’una zona tranquil·la, oberta i amb gran varietat
d’ambients, juntament amb la seva localització geogràfica, situada
en una ruta migratòria, explica la gran importància faunística
d’aquest espai natural. L'existència d'un ventall prou variat
d'hàbitats diferents en una àrea força reduïda és un dels factors
cabdals per tal de comprendre l'atracció que presenten en aquesta
zona una gran diversitat d'aus. De nord a sud cal destacar els
següents ambients:
El
sorral amb codolar
Es tracta d'una esplanada originada per l'acumulació recent
de materials al·luvials fruit de les últimes avingudes Destaca
per la seva importància en la reproducció d'algunes espècies
de gra interès ornitològic específiques d'aquest hàbitat com
el corriol. És a més un punt on altres ocells viatgers fan estada
durant el pas migratori de primavera i tardor. (1)
El
canyissar
La vegetació helofítica dominada pel canyís (Phragmites australis)
fa una sanefa que ressegueix amb dues ribes, amagant l'aiguabarreig
d'un torrent que hi vessa des de la riba esquerra. Tot i la
constant pressió a que ha estan sotmesa per part de l'home,
l'indret és el que millor conserva l'essència de ambients aigualosos
i marjalencs naturals de tota la Catalunya interior. (2)
El bosc de ribera
Molt important com a talaia i com a joca i repòs, es troba força
fragmentat ha estat molt malmès per l'acció antròpica i també
com a conseqüència de les riuades. Tot i així encara resten
importants clapes i alguns exemplars majestuosos.
L'ambient fluvial
L'aigua dolça és l'hàbitat per excel·lència de l'àrea, encara
que en alguns trams l'escàs cabal converteix en sornes les seves
aigües.
L'avifauna
La Corbatera constitueix una de les restes d'aiguamolls naturals
més grans i importants de la Catalunya central. El poblament
ornític de la zona varia segons l'època de l'any que hom consideri.
Entre els nidificants hi trobem l'ànec coll-verd (Anas piatymnchos),
el corriol petit (Charadius dubius), la polla d'aigua (Gallinula
chloropus), l'esparver (Accipiter nisus), l'aligot (Buteo buteo),
ei xoriguer (Falco tinnunculus), el falcó mustatxut (Falco subbuteo),
el picot verd (Picus viridis), el blauet (Alcedo athis), l'òliba
(Tyto alba), el mussol . (Athene noctua), el xot (Otus scops),
l'abellarol (Merops apiaster), el teixidor (Remiz pendulinus),
el trist (Cisticola juncidis) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus).
Ocells migradors com el corriol camanegra (Charadrius alexandrinus),
el tètol cuanegre (Limosa limosa), el milà negre (Milvus migrans),
el falcó vesper (Pernis apivorus) i les cigonyes (Ciconia ciconia).
En època d'hivernada s'hi pot trobar el bernat pescaire (Ardea
cinerea), el gavià argentat (Larus cachinnans) i el pinçà mec
(Fringilla montifringuilla).
Pel que fa a mamífers darrerament s'hi ha observat llúdrigues.
|

(1)
A l’esquerra bosc de ribera ben conservat
i a la riba dreta un troç de codolar
|

(2)
El canyissar |
(3)
Majestuos exemplar d'arbre de ribera
|
L'abellarol
(Merops apiaster) |
|
|
Els
anys 1994 i 1995 l'Ajuntament de Sallent, amb el suport del
Departament de Medi Ambient, va desenvolupar un conjunt d'actuacions
destinades a mantenir i augmentar la diversitat biològica de
la zona.
Excavació d'una bassa d'alimentació freàtica:
(Fotografia)
Tocant a la zona de canyissar, afavoreix l'extensió de la vegetació
helofítica. Amb un perímetre totalment irregular ocupa una superfície
aproximada d'una hectàrea. llac Revegetació: A les vores de
la bassa s'han plantat salzes (Salix alba) i verns (Alnus glutinosa),
més tolerants a la proximitat del nivell freàtic. A la resta
de l'espai s'ha intentat recuperar el bosc de ribera revegetant
amb diferents espècies d'arbres com: àlbers (Populus alba),
pollancres (Populus nigra), i freixes de fulla petita (Fraxinus
angustifolia), i arbustos com saücs (Sambucus nigra), arços
blancs (Crataegus monigyna) i sanguinyols (Cornus sanguinea).
S'ha completat aquesta plantació amb alguns tamarius (Tamarix
galliva i Tamarix africana), espècie aquesta molt resistent
a les altes concentracions salines.
Creació de prats humits:
S'ha desviat el curs d'un torrent amb l'objectiu de crear una
àrea d'inundació estacional per afavorir la creació de prats
humits que serveixin de refugi durant el pas de limícoles.
Protecció de sorrals i codolars:
Paral·lelament a la construcció d'una mota per a la defensa
dels terrenys agrícoles situats al marge dret del riu Llobregat,
al nord de l'espai, s'excavarà un petit canal que deixarà aïllada
aquesta àrea de gran importància per a la migració i l'estada
d'algunes espècies.
|
|
| |
| 
La
Corbatera pot ésser afectada però per la progressiva ocupació
del polígon industrial de Cabrianes i el polígon dels Plans
de la Sala, que preveuen ampliar-se fins a la riba del Llobregat.
També per l’acumulació de deixalles de les acampades lliures.
Per altra banda té una forta contaminació acústica i visual
provocada pes vol dels untralleugers, pels trets de tir i pels
automòbils que circulen per l’eix. La incidència negativa del
traçat de l’eix transversal era una greu amenaça per la fauna.
Per sort l’Ajuntament de Sallent va aprovar un projecte presentata
per ornitòlegs de la Delegació del Bages de la Institució Catalana
d’història Natural, que fou sufragat enterament pel Departament
del Medi Ambient de la Generalitat, en concepte de restauració
i adequació d’un indret fluvial tranquil per tal de compensar
l’impacte del pas de l’eix i la conseqüent pèrdua d’hàbitat.
|
|
|
Gaudiu d'aquest espai, descobriu-ne la bellesa i col·laboreu
en la seva conservació. És fàcil:
- Respecteu en tot moment la vegetació i la fauna. És prohibit
d'arrencar o malmetre la vegetació i recol·lectar i produir
danys als animals o a les seves postes.
- Vigileu que el vostre gos no abandoni els camins i itineraris,
ja que podria perjudicar les aus que estan criant. L'ús de la
corretja per tenir-lo lligat és obligatori.
- No abandoneu els itineraris. Són dissenyats per gaudir d'aquest
espai natural sense posar en perill les poblacions animals que
hi viuen.
- No hi circuleu amb motocicletes ni automòbils. A peu és com
millor podeu gaudir d’aquest espai.
- El foc és un dels agents més devastadors del medi natural.
Eviteu d'encendre cap foc i vigileu tot allò que en pugui ser
l'origen (cigarretes, vidres, etc).
- No embruteu l'espai amb cap tipus de deixalla. Emporteu-vos
la brossa i dipositeu-la als contenidors corresponents.
|
La
Sínia és un lloc idoni per observar l’avifauna
sense perjudicar les aus que estan criant |
|
|
|